Almenys des de la primera edat del Ferro, quan un guerrer moria, les seves armes eren amortitzades escalfant-les i doblegant-les o desmembrant-les i l’acompanyaven a la tomba. Els ibers seguien la mateixa tradició. Ara bé, en el món ibèric, igual que passava a la Gàl·lia, hi havia armes que eren exhibides en altres espais: carrers i espais d’hàbitat i en el cas gal, santuaris o palissades.
L’espasa amb beina que us presentem (només en conserva la cara dorsal) és de tipus La Tène, com és corrent entre els ibers de casa nostra i està doblegada per la meitat, amb l’espiga també doblegada i amb un forat acuradament fet que travessa fulla i beina i permetia exhibir-la enclavada en un mur, en un pal...
Aparegué en un carrer de l’assentament de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) i es data a cavall entre els segles III i II aC. Es trobà davant d’una casa a la qual se li han atribuït funcions cultuals, en una de les cambres de la qual aparegué una altra espasa, associada a una mandíbula humana.
En el món indiget, les espases perforades s’associen sovint als cranis enclavats o a parts de cranis, possiblement una exhibició de trofeus de guerra: el crani i les armes de l’enemic vençut. Armes i cranis són presents també en el sud de la Gàl·lia i en el món cèltic, més cap al nord. Les fonts clàssiques parlen de les exhibicions de caps tallats.
Però la cosa és més complexa: alguns dels cranis pertanyen a infants o adolescents, dones o homes d’edat avançada o amb patologies, que no serien precisament guerrers. Més enllà de l’exhibició de trofeus guanyats a l’enemic, cal plantejar altres casuístiques. El debat resta obert.
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
