El 26 de juny de 1899 Salvador Casadevall, de l’Escala, vengué per 309 pessetes a la Comissió de Monuments un lot de 75 objectes variats procedents d’Empúries. El número 72 de la llista era una diadema ó frontal de plata (en varios pedazos), con varios accesorios al parecer al mismo correspondientes.
La diadema, d’uns 24 cm de llargada i uns 4 d’amplada i articulada, està formada per una malla de sis filades de petites anelles soldades en sentit vertical i unides horitzontalment per laminetes doblegades, decorades amb incisions paral·leles. A cada extrem, una placa triangular decorada amb cercles en relleu, en un dels vèrtexs de les quals se subjectava la tanca, desapareguda. Ha estat datada entre els segles VII-VI aC.
Els “accessoris” que s’esmenten són un penjoll circular de plata, decorat amb cercles en relleu i una petita plaqueta rectangular, també de plata, amb una decoració semblant. Foren venuts juntament amb la diadema, però no en formaven part, tot i que podrien ser elements d’un mateix conjunt de joies.
Penjoll
Diademes tipològicament molt semblants a la nostra, però d’or i molt més elaborades, les trobem en el tresor de La Aliseda (Cáceres), dels s. VII-VI aC; en el Cortijo de Ébora (Sanlúcar de Barrameda, Sevilla), del s. VI aC; en el tresor de Lluca (Xàtiva, Alacant), del segle IV aC, i a Puebla de los Infantes i Mairena del Alcor (Sevilla), ambdues del s. III aC.
Ens trobem davant d’un tipus de joia present al País Valencià, Andalusia i Extremadura, amb variants molt més riques —d’or— que la d’Empúries, i d’elaboració més complexa, amb un ventall cronològic que cobreix dels segles VII-VI al III aC. Una representació gràfica de com lluïen la podem trobar en alguns dels referents més coneguts de l’escultura ibèrica: la Dama d’Elx i alguna de les figures del Cerro de los Santos.
