Aquest cap femení (5,3 cm) fou localitzat el 1992 dins les cendres d’un fogar, a l’interior de la sitja 101 de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). La resta de la figura no s’ha conservat. Fabricada amb motlle, el seu estil poc cuidat, gairebé esquemàtic, la situa en un moment tardà de la producció, cap als darrers anys del segle III i els primers del II aC, tot i que desconeixem el taller on fou produïda. La resta de materials que l’acompanyaven han estat datats entre els anys 200 i 175 aC. Els paral·lels més propers, geogràfics, estilístics i cronològics, els tenim en diversos aixovars funeraris de la necròpolis de les Corts, a Empúries.
Qui representa, aquesta figura femenina, pentinada amb monyo i diadema? No li podem atribuir un nom amb precisió, però figuretes femenines com aquesta apareixen sovint, sigui en entorns votius o funeraris, associades als cultes de Demèter i Persèfone, de caràcter agrari. Aquesta atribució podria venir reforçada, en el nostre cas, per l’aparició dins del mateix dipòsit, d’un important conjunt d’eines agrícoles de ferro, entre molts altres objectes.
Dèiem que només s’havia conservat el cap de la figureta. Per raons òbvies sembla molt fàcil que aquesta mena de figuretes, d’argila cuita, es trenquessin per la part més fràgil, precisament el coll. Certament que han aparegut grans quantitats de caps sols, però en moltes ocasions apareixen associats a figures senceres, per la qual cosa hom ha comentat que, almenys en alguns casos, aquesta fractura podria haver estat intencionada. Fou aquest el cas de la nostra figureta? Sempre ens quedarà el misteri...
