El Cau de les Goges és una petita cova situada en el Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis, que fou excavada el 1920 per Maties Pallarés i Paul Wernert. L’excavació, molt acurada, permeté datar l’ocupació de la cova en el Paleolític Superior, concretament en el període anomenat Solutrià (19000-16000 aC), que es caracteritza per una delicada talla del sílex, que produeix eines de gran bellesa. Quedà per excavar una zona prop de l’entrada, fins que la reprengueren, entre 1933 i 1934, Francesc Riuró i Carles de Palol.
Fruit d’aquesta segona excacació fou la troballa, a més de noves eines de sílex, d’un conjunt format per 28 petxines de Dentalium, juntament amb 9 closques de cargol perforades i una dent de cèrvol, també perforada. Aquest conjunt permeté la reconstitució del collaret que avui presentem.
Més tard, l’any 1959, Lluís Pericot dirigí una darrera campanya d’excavacions en aquesta cova, campaya que fou finançada per la Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research, fundada el 1941 i amb seu a New York.
Al llarg d’uns quaranta anys, doncs, el Cau de les Goges concentrà els esforços de noms destacadíssims de la recerca prehistòrica del moment. No és d’estranyar, ja que el Congost del Ter i tota la muntanya de Sant Julià de Ramis constitueixen, per la seva estratègica ubicació, un dels punts clau per a l’estudi arqueològic de les comunitats que han viscut en aquesta terra des del Paleolític Inferior fins als nostres temps, de manera gairebé ininterrompuda.
