A l’edat dels metalls la incineració va començar a ser una pràctica habitual d’enterrament de la població. Molts dels atuells i materials usats en el seu ritual s’han conservat fins els nostres dies. D’entre aquest material en destaquen les urnes cineràries, moltes d’elles amb formes semblants a les que actualment fem servir per a enterrar els nostres pròxims.
Com a mostra, us presentem una urna cinerària amb la seva tapadora, que pertanyen a l’enterrament 207, excavat el 19 d’octubre de 1943, al jaciment de Can Bech de Baix (Agullana). Curiosament, els objectes de ceràmica d’aquest enterrament es conserven a Girona, mentre que els de metall són a Barcelona. L’urna, bitroncocònica, està ornamentada amb uns motius de doble incisió, característics de la primera fase del jaciment de Mailhac, en el Llenguadoc occidental. Pertany a la fase més antiga de la necròpolis (900-800 aC).
La necròpolis d’incineració de Can Bech de Baix, a Agullana (Alt Empordà) fou donada a conèixer per l’escriptor Miquel de Palol, que n’havia anat recollint diverses urnes, el 1927. La Comissió de Monuments i més endavant la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona, el Dr. Pere Bosch Gimpera i fins i tot la propietària del terreny, també extragueren altres urnes.
Calgué esperar fins a 1943 per poder excavar de forma metòdica aquella necròpolis. Tingueren cura de l’excavació el fill del descobridor, Pere de Palol, aleshores estudiant d’arqueologia a la Universitat de Barcelona, i el seu company d’estudis Joaquim Tomàs. El Dr. Pere de Palol reprengué l’excavació el 1974. En total, s’excavaren 413 tombes.
La cronologia de la necròpolis se situa en el període del Bronze Final transició a l’edat del Ferro (900-650 aC).
Els materials obtinguts es troben majoritàriament en el MAC-Barcelona, però una important conjunt, que inclou les primeres troballes de Miquel de Palol, es conserva en el MAC-Girona. Unes quantes tombes es troben, finalment, a la Universitat de Salamanca i en el Museu de l’Empordà, a Figueres.
