A l’actual Placeta del Correu Vell, situada al final del cardo maximus de la ciutat, s’emplaçà la porta sud de la muralla romana, de la que avui no en queda cap resta visible.
Al segle I aC, hi havia una porta (anomenadaPortaOnnaris en època medieval). Al segle III seria reforçada amb una torre quadrada que va utilitzar alguns blocs que provenien dels mausoleus propers a la Via.
Al segle XI, la torre romana va ser revestida per una torre de planta circular, formada per un carreuat petit de calcària nummulítica, idèntic al parament de les grans torres de planta circular de Sobreportes.
Va ser usada com a dependència de la presó reial des del segle XVI fins al segle XIX, quan es va enderrocar tota l’estructura.
La porta, d’uns 3,60 metres, s’adaptava perfectament a la disposició de tram occidental de la muralla, que en aquest punt venia recte des del nord, disposant-se damunt dels penya-segats que s’enlairaven sobre els arenys del riu Onyar (Onnar).
Tot i no tenir torres, aquesta porta era un punt difícil d’atacar perquè disposava d’un rampa constant des d’un centenar de metres avall. Això obligava als atacants a deixar al descobert, durant un tram molt llarg, el costat dret, no protegit i exposat a tota mena de projectils llançats des de la muralla.
Davant la porta, la forma de la muralla i els forts desnivells deixaven un espai molt reduït on els assetjants no podien maniobrar amb facilitat.
En la segona fase del segle III, la porta fou dotada d’una torre quadrada que en protegia el costat occidental, mentre que la muralla del sector oriental, continuava fent innecessària la construcció d’una altra torre.
La torre quadrada, d’uns 6 metres de costat, va ser construïda amb un nucli interior d’opus caementicium, blocs de sorrenca i peces arquitectòniques decorades procedents de notables mausoleus en desús de la necròpolis, la qual s’estenia més enllà de la porta cap a migdia.
