El fòrum romà de la ciutat era la plaça central on es reunia tot el poder religiós, cívic, econòmic i polític de la ciutat romana. A Gerunda, aquest punt neuràlgic es va situar, excepcionalment, a la banda nord de la ciutat, des de la Catedral fins al carrer Ballesteries.
A Gerunda, aquest punt neuràlgic es va situar excepcionalment a la banda nord de la ciutat, des de la Catedral fins al carrer Ballesteries. A l’emplaçament més alt se situaria l’àrea sagrada, on s’erigiria l’altar i el temple. En una segona plataforma hi hauria l’escala que connectaria l’àrea religiosa amb la cívica, envoltada de pòrtics i a la part baixa s’instal·laria l’edifici del poder públic: la basílica.
Aquests dos espais, tot i trobar-se a cotes diferents, eren concebuts com un de sol.
En el cas de Gerunda, el relleu irregular del territori va condicionar que la ubicació del fòrum i el traçat del carrer principal (cardo maximus) es trobin descentrats. No es una solució habitual en el plantejament regular de les ciutats romanes, on el fòrum ocupa l’espai cèntric de la ciutat i el cardo maximus és l’eix vertebrador de l’estructuració urbana.
La disposició en plataformes propicià la separació de la zona sacra de la zona pública mitjançant el cardo maximus. Per donar una continuïtat a aquests dos àmbits, es construí una escala d’opus caementicium folrada amb graons de gres.
L’àrea sacra estaria formada per dues plataformes. Una superior on se situaria el temple enmig d’una plaça que connectaria mitjançant un tram d’escales amb una plataforma inferior que suportava el podi del temple i limitava el temenos (àrea sacra). La plaça estaria emmarcada per un porticat, que a nord i llevant s’encastaria a la muralla. En aquest sector hi hauria una petita porta o portella que comunicaria la plaça del temple amb el camí cap a la vall de Sant Daniel.
La basílica era un gran edifici, de dos pisos, que ocupava una part significativa de espai públic del fòrum. La seva funció era de lloc de reunió dels tribunals de justícia i per a reunions multitudinàries.
La retícula de la ciutat romana es va veure modificada i distorsionada per la necessària adaptació al terreny. Aquesta estava ordenada per uns carrers paral·lels i perpendiculars que formaven unes illes de cases (insulae) molt petites, de 71 peus x 36 peus (uns 21,30 metres per 10,80 metres) i disposades per scamma, és a dir, amb el costat llarg en la direcció dels carrers est-oest (decumani). Molts d’aquest carrers encara perduraren en època medieval, avui molts d’ells han desaparegut i d’altres es troben tancats i inutilitzats.
El fòrum era el lloc de realització de sacrificis i rituals religiosos oficiats pels sacerdots (flamines), però també el lloc de trobada dels ciutadans (populus), l’assemblea, i el lloc de reunió dels decurions, funcionaris municipals (cúria).
Entre les columnes i sota els pòrtics, hi hauria inscripcions, pedestals i estàtues, com a elements perpetuadors de la memòria viva de la comunitat.
