El traçat de la muralla continua des de Sobreportes en direcció cap al riu. En aquest sector, davant de l’església de Sant Feliu, encara hi ha restes d’un tram conservat de la muralla.
En el parament es pot observar les diverses tipologies de materials i les diverses formes constructives. A la base del mur, encara es conserven alguns elements de la muralla fundacional (s. I aC). Alguns són blocs poligonals de grans dimensions de pedra nummulítica que suporten blocs de carreus de sorrenca del s. III.
En aquest sector es mantenen visibles algunes filades de pedres irregulars i allargassades, d’època carolíngia. I també, de les reformes medievals del segle XV, alguns carreus rectangulars de mida mitjana, entre altres elements de reformes posteriors.
El primer traçat de la muralla (s. I aC) estava format per un tipus de parament realitzat amb la tècnica anomenada opus siliceum o poligonal. Aquesta tècnica s’aconseguia mitjançant la col·locació de blocs de mides grans en el sòcol de la muralla, creant un parament doble, d’uns 2 metres de gruix, que s’emplenava de pedruscall. La resta de l’alçat es continuava amb toves.
En el cas de Gerunda la pedra utilitzada és la calcària nummulítica, per tractar-se de la pedra local més abundant. L’estudi detallat del seu perímetre ha permès observar l’actuació de diverses colles de constructors. Hi ha zones on el treball és acurat amb encaixos perfectes i presència d’encoixinats, mentre que hi ha trams més barroers i poc acurats.
En el s. III es va canviar tant el mètode constructiu com els materials. Es van mantenir els grans blocs irregulars de pedra calcària a la fonamentació, però els alçats es realitzaven,amb blocs quadrats de sorrenca procedent de les pedreres de Domeny. Aquesta tècnica es realitzava creant un encofrat que s’omplia amb morter de calç i fragments de pedres, preferentment calcària i de còdols de riu de mida mitjana i gran (opus caementicium) i posteriorment es folrava l’estructura amb els grans blocs de sorrenca.
