En el vèrtex més elevant de la ciutat a uns 60 metres sobre el nivell del riu Onyar hi ha el castell de torre Gironella. Des d’antic un lloc privilegiat pel control del territori.
El traçat de la muralla, des del s. I aC, arribava fins a aquest sector, on hi havia una torre i una porta. A l’interior de la torre actual, es poden observar una desena de filades de blocs molt ben tallats de pedra sorrenca.
Es conserven tres de les quatre cares d’una torre potent rectangular (est, oest i nord) reformada al segle III. La cara sud es troba camuflada sota els restes de la construcció medieval, mentre que a la cara de ponent hi ha una porta tapiada, possiblement a l’època carolíngia.
En època fundacional Gerunda només posseí una torre, molt gran i de planta rectangular situada en el punt més elevat d’un recinte de planta lleugerament triangular. La torre assegurava el punt més feble de la defensa urbana, que en aquell extrem quedava dominat per les altures immediates, on també hi havia una porta d’accés a la ciutat.
La porta de llevant estava connectada a la torre, exigia un doble canvi de sentit que obligava els atacants a exposar el costat dret i feia impossible l’ús d’ariets directament contra la porta, per manca d’espai. La torre, del segle I aC, estava formada per blocs poligonals de calcària nummulítica i farciment intern de terra.
Al segle III, sobre els blocs de calcària, es van disposar el grans carreus de sorrenca que folraven un dau massís d’opus caementicium, del que es conserven uns 9 metres d’alçada. La superfície de la torre reformada al s. III, tenia 7,70 metres de llargada per 10,60 metres d’amplada. La seva fermesa feia possible l’existència catapultes.
