Direcció: Dra. Enriqueta Pons
Sobre el crestall d’una muntanya de la Serralada litoral, a pocs km de Puig Ventós i de l'ermita de Caulés, fou descoberta una necròpolis d’incineració de les darreries de l’edat del bronze, ara fa uns 3000 anys. Els treballs arqueològics s’iniciaren l’any 1999 excavant amb urgència les sepultures que estaven pel camí i es van continuar fins l’any 2007, any en què es va donar per fet l’esgotament de les troballes.
S’han identificat 77 tombes i 82 enterrats, els cossos dels quals foren sotmesos a un procés sofisticat de cremació (a més de 650º i a foc obert) i les restes cremades foren col·locades dins una urna de ceràmica, ben decorada, abans de ser enterrats dins la terra. L’estudi antropològic ha reflectit una mortalitat infantil alta i una esperança de vida adulta reduïda (29 individus entre infantils i adolescents i 10 adults, entre els morts l’edat dels quals s’ha pogut determinar). De la població enterrada podem dir que era una petita comunitat agrícola-pastorívola formada per petits grups familiars que vivien en cabanes més o menys agrupades (no s’han trobat les restes de l’hàbitat).
Les arqueòlogues Alba Solés de la Universitat de Girona i la Dra. Enriqueta Pons del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona han portat a terme els treballs de camp i els del laboratori.
Les excavacions van ser finançades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Ajuntament de Vidreres i la Diputació de Girona.
Per a més informació
PONS, E., SOLÉS, A., El jaciment del Pi de la Lliura (Vidreres-la Selva). Una necrópolis d’incineració del Bronze Final III (1120-910 aC), Centre d’Estudis Selvatans, Santa coloma de Farners, 2004, 60 p.
