A vegades, l’atribució d’un objecte determinat a una funció concreta genera debats entre els experts. Debats que, mancats de noves aportacions, sovint s’eternitzen i no duen a cap acord entre les diverses opinions. L’objecte que avui us presentem és un d’aquests casos.
Es tracta d’una figura de terracota, buida per dins, en forma de bust de dona cobert amb un kalathos, que hom ha convingut que representa Demèter, deessa grega protectora de l’agricultura, tot i que a vegades es considera que es tracta de Core, la seva filla. Prové d’una sitja de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). Es data entre els segles III i II aC. Fa uns 15 cm d’altura i és fabricada a base de dos motlles (verticals). La “tapa” del càlat, quan s’ha conservat, presenta un o diversos forats, normalment cinc o set.
Aquests objectes tenen una àmplia distribució: des de Cartago, Sardenya i Eivissa, per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica i fins al Llenguadoc. Apareixen en diferents contextos (sitges, necròpolis, dipòsits votius...).
Tradicionalment han estat considerats peveters o cremadors de perfums (thymiaterion), però es dona el cas que dels identificats al País Valencià i Catalunya cap no presenta senyals de cremat, com sí que passa a Cartago o Sardenya, per exemple. A partir d’aquest fet sorgí una altra interpretació que els considerava, sempre vinculats al culte de Demèter, vasos destinats a presentar les primícies de les collites (kernos). En el forat o forats de la part superior s’inserien espigues de blat. Hi ha una pintura mural d’època romana que representa Demèter amb càlat i amb espigues sobresortint. De totes maneres, aquesta interpretació no ha estat especialment ben acollida.
Així, el debat resta obert: timiatèrion, cernos o...
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
