Si fóssim pagesos o bosquerols i tinguéssim a mà l’instrumental agrícola de ferro que s’ha conservat d’època ibèrica o romana, segurament podríem donar nom i fer servir sense problemes gairebé totes les eines, perquè en llur major part han arribat a l’actualitat sense canvis estructurals importants.
Quan amb el temps una eina ha assolit la forma i les característiques que li permeten desenvolupar l’activitat per a la qual ha estat dissenyada, només variarà en qüestions de detall o en perfeccionaments per fer-la encara més eficient. L’estructura bàsica, però, tendeix a mantenir-se.
Fixem-nos, per exemple, en aquest podall, trobat amb altres eines en una sitja de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà) i datat a cavall dels segles III i II aC. Fa uns 25 cm de llargada i és d’emmanegament tubular. El mànec, de fusta i més o menys llarg segons la funció, s’introduïa per l’espiga doblegada que formava un tub i es fixava mitjançant un travesser, que s’ha conservat. La punta acaba en forma d’un petit cub, element percussor. Llevat del detall de la punta, que no es dona ni de bon tros en tots els podalls antics, cap diferència amb els que podem trobar avui en dia en una ferreteria (amb emmanegament tubular com aquest o amb emmanegament d’espiga, que s’insereix en el mànec de fusta).
El terme genèric llatí falx (pl. falces) designa aquesta mena d’eines de tall corbat per al treball al camp o al bosc, des de la falç dels segadors als podalls com aquest i als falçons dels veremadors.
El tractat De agri cultura, de Marc Porci Cató, contemporani del nostre podall, parla de falces faenarias, stramentarias, arborarias, uinaticas... I el repertori era encara molt més ampli, indicatiu de la varietat d’aquests instruments a disposició dels pagesos i bosquerols romans.
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
