Les restes de vidre localitzades en intervencions arqueològiques són bastant habituals, encara que el seu estat de conservació sol ser deficient. Sovint es troben molt fragmentades, en part per la pròpia fragilitat del material, fet que obliga a plantejar una intervenció acurada de remuntatge si han de ser estudiades o museïtzades.
És el cas d’una urna de vidre, recuperada a les excavacions preventives de la Plaça del Pallol, a Girona (2008), una necròpolis amb incineracions del s. I dC. L’urna de vidre translúcid, de color verd-blau molt clar, es trobava dins d’una cassola de terrissa tapada amb un plat; el conjunt es disposà en una fossa excavada al subsòl. A l’interior de l’urna de vidre s’hi localitzaren les despulles cremades d’un difunt i un anell d’or. (Augé, 2017)
L’equip d’arqueòlegs n’efectuà l’aixecament, procurant salvaguardar el conjunt de la tomba. Per a l’urna de vidre efectuaren un sistema d’engassat amb consolidant, mantenint sencera la peça i conservant intacte la informació del contingut fins a la seva microexcavació al laboratori.
L’operació de restauració ha consistit primerament en la eliminació de la gassa amb la qual l’equip d’arqueòlegs l’havia extret; s’estova amb acetona l’adhesiu amb el qual estava impregnada i, a poc a poc, es van desprenent els fragments de vidre (es desen mantenint la disposició per tal que el procés de remuntatge sigui menys dificultós). En paral·lel s’efectua el procés de neteja de cadascun dels fragments, que també presenta restes de sediment. Seguidament s’efectua una reconstrucció provisional amb tiretes de cinta adhesiva, fàcilment removible i que no deixa restes del seu adhesiu a la superfície del vidre. Aquesta primera acció de remuntatge ens permet conèixer l’objecte, ubicar tots els fragments i plantejar la unió definitiva amb adhesiu. En aquest procés s’ha usat una resina epoxídica, Araldite 2020, de gran fluïdesa, que ens permet aplicar-lo mitjançant injecció entre les juntes dels fragments.
AUGÉ A. et al. 2017, Les cremacions romanes de la Plaça del Pallol de Girona, Pyrenae 48 1, p. 71-92.