De manera general, els metalls són molt inestables i des del moment de la seva manufactura comencen a degradar-se, atès que tenen tendència a retornar al seu estat mineral. Els objectes arqueològics, a més, presenten un estat de degradació força més complex ja que estan exposats a unes condicions particulars durant el període que estan colgats de terra, i pateixen mecanismes de corrosió que poden provocar una transformació de la seva naturalesa o inclús poden arribar a deformar-los completament.
De primeres, el que cal fer és valorar el seu estat de conservació i identificar els productes de corrosió que l’afecten, per seguidament, poder plantejar la intervenció de conservació i restauració més adient per tal de recuperar-los i conservar-los.
En el moment en que s’efectua la intervenció, el/la tècnic/a en conservació i restauració utilitza l’instrumental que té a l’abast i que li permet eliminar de manera mecànica les restes de terra, concrecions calcàries i productes de corrosió que emmascaren la superfície original de l’objecte. Des de bisturís, ultrasons, micromotors o turbines, entre d’altres instruments, ens permeten efectuar les neteges mecàniques i intervenir de manera efectiva en la seva recuperació. Aquests tractaments de neteja manuals, però intensament abrasius, no s’efectuen a ull nu si no que s’efectuen sota la lupa binocular. El treball amb la lent d’augment, ens permet una imatge molt més definida, clara i ampliada del que estem eliminant i és la garantia que no estem afectant la superfície original de l’objecte a conservar.
Podeu veure amb nitidesa un detall d’un segell de bronze, vist amb la lupa, procedent del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter) que actualment estem restaurant.
Detall del segell vist amb la lupa
