Els objectes ceràmics de procedència arqueològica, solen presentar un estat de conservació ben divers depenent dels factors d’alteració als que s’exposen. L’ambient en el que han estat colgats durant temps i les condicions en les que es mantingui un cop excavat, també influirà directament en el seu deteriorament.
L’En bones mans d’aquest mes vol acostar-nos a un d’aquests factors de deterior. Concretament es tracta d’un factor de tipus físic (però en d’altres també en trobaríem de químics i de biològics) i s’ha observat sobre una de les peces que conservem al museu: un fragment de terracota amb relleu d’Eros (-199 -175) provinent del jaciment de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), que presentava uns dipòsits blanquinosos sobre la peça. D’entrada semblaria que únicament afecta l’aspecte de la peça però cal anar amb compte per que pot haver originat altres danys més interns.
L’observació més acurada permet diferenciar clarament la cristal·lització de sals solubles en la superfície, el que anomenem eflorescències. L’origen d’aquest procés segurament es troba en el període d’enterrament de la peça, atès que la porositat del material ceràmic afavoreix la migració de les sals presents al subsòl cap a l’interior de la ceràmica, i un cop desenterrada es pot produir el fenomen de migració de les sals solubles a través dels porus del material ceràmic cap a la superfície. En aquest cas concret, suposem que en donar-se una situació de major temperatura i sequedat, les sals contingudes en la ceràmica han aflorat en forma de cristalls blanquinosos.
Podeu revisar l’En bones mans del mes de Febrer de l’any 2019, i veureu com efectuem el processos de dessalatge d’un element ceràmic : http://www.macgirona.cat/ca/Col-leccions/En-bones-mans2/En-bones-mans/El-dessalatge-de-les-peces-ceramiques-febrer-2019
