Sabeu aquella dita majoritàriament relacionada amb el camp mèdic que diu: “millor prevenir que curar”? Doncs en l’àmbit de la conservació i de la restauració també podríem aplicar-la.
Seria el que denominem Conservació Preventiva, i podria definir-se com el conjunt d’estratègies que es practiquen en l’entorn de l’objecte, que ens permet anticipar als efectes que poden causar-li deteriorament, minimitzant el seu impacte i evitant possibles danys que requereixin d’una intervenció més directa.
Quins són els factors que podem controlar per intentar que una peça no hagi de ser restaurada en un futur? Doncs múltiples i molt diversos; des del control de les condicions climàtiques, la il·luminació, la pol·lució, les plagues, els incendis, els atacs vandàlics, les manipulacions o els transports, entre d’altres.
En aquest sentit, les tasques que podem dur a terme per prevenir perjudicis o pèrdues irremeiables en un element patrimonial són molt diverses; des d’aclimatar els espais de dipòsit i expositius segons la naturalesa dels objectes, programar rutines de neteja dels elements exposats per tal d’evitar que la pols es converteixi en un element nociu, efectuar manipulacions curoses, elaborar caixes de protecció a mida per als objectes que hagin de moure’s i així reduir el risc en els transports, i un llarg etcètera que ocupa el dia a dia d’un museu.
