Dins d’un museu es parla de conservació, restauració, sistemes d’embalatge, condicions climatològiques i d’il·luminació, rutines de neteja, control de plagues, condicions de seguretat i de tot tipus d’estratègies per tal de protegir i minimitzar els riscos que poden afectar el nostre Patrimoni.
Però a diari, s’efectuen activitats que poden passar més desapercebudes per rutinàries o aparentment insignificants, i en canvi poden ser determinants a l’hora d’evitar incidents. Em refereixo a les manipulacions que s’efectuen en les actuacions sobre una peça en el seu procés de documentació i inventari, registre fotogràfic, d’investigació o estudi analític, en canvis d’ubicació dins la mateixa institució dins les sales de reserva o entre els diferents departaments, i demés senzilles accions, a les que caldria fer un petit esment.
Resulta impossible fer una normativa fixa, però és important posar el focus en la singularitat de cada objecte i recordar que els objectes de petit format s’han de moure d’un en un i utilitzant les dues mans, subjectar les peces per les parts més sòlides i estables, evitar els punts febles o sobresortints i fer us dels guants.
Els de gran format, preveure amb antelació el moviment i dissenyar el recorregut, valorar els obstacles i les dimensions i zones de pas, conèixer el pes i el volum, l’estat de conservació i la matèria, adoptar els equips i maquinaria suficients per que no pateixi ni la peça ni el personal responsable del moviment.
I sempre esdevé essencial preveure l’equip de personal i infraestructura que es necessitarà d’acord amb la naturalesa de l’objecte i el moviment previst.
