Aquest mes de novembre estem intervenint sobre una peça molt especial del museu. Es tracta de la part superior d'un càlat de ceràmica ibèrica comuna, localitzada en unes excavacions d'urgència al Camp de sitges del Bosc del Congost, Sant Julià de Ramis (1991). El més particular del càlat és la decoració de relleus on s’hi representa l’heroi grec Triptòlem, assegut en un carro alat tirat per serps (a aquest personatge mitològic la deessa Demèter va encarregar-li que difongués l’agricultura, i per això el va dotar d’una carro i espigues de blat). La peça conserva una nansa, de confecció trenada, sota la qual apareix un cap (amb diverses interpretacions, però una de les quals l’identifica com a Demèter).
Què us semblaria si aprofitem aquest exemple per introduir un dels conceptes bàsics en tota intervenció de conservació-restauració? Hi ha nombrosos textos internacionals i de recomanacions, que pretenen normalitzar i definir l’activitat de restauració i conservació sobre el patrimoni històric. Un dels conceptes fonamentals en que ens basem a l’hora de plantejar una intervenció és el principi de reversibilitat.
El càlat es trobava restaurat, però els adhesius estaven endurits i havien perdut cert poder d’unió. En l’actual intervenció ens plantegem, entre d’altres accions, netejar l’adhesiu antic i unir de nou els fragments per dotar de major fermesa el fragment ceràmic conservat. Sense aquest principi de reversibilitat, no ens hauríem pogut plantejar desunir els fragments per poder-los tornar a unir amb un nou adhesiu. En això rau precisament la importància de la reversibilitat, en que els materials i productes usats en una intervenció puguin eliminar-se en qualsevol moment futur.
Procés de desunió
Retoc de reintegració
