Al laboratori de conservació i restauració del MAC-Girona seguim treballant. Gran part de la nostra tasca diària es centra en intervenir directament sobre aquells elements arqueològics que presenten un estat deficient, per tal de preservar-los en les millors condicions possibles.
Moltes vegades aquesta tasca és ben complexa, i tenim entre mans autèntic puzles, que suposen un repte i requereix, no només de paciència, sinó també de rigor, documentació exhaustiva de l’objecte i del seu estat de conservació, i investigació (des de l’anàlisi de la peça, del mecanismes de degradació, a l’avaluació de la proposta d’intervenció que cal executar).
És el cas d’aquest soliferreum (javelina de ferro), localitzat a les excavacions efectuades a Empúries l’any 2010, en una zona de necròpolis fins el moment no documentada (a la zona sud de la ciutat grega), i dins del context d’una tomba perinatal (l’enterrament E-229).
En aquell moment es va procedir a l’estudi en profunditat de l’objecte i la naturalesa de les patologies que l’afectaven, es van efectuar exàmens radiològics mitjançant raigs X (al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) per determinar amb exactitud l’abast de la corrosió i l’absència de possibles decoracions, i es va fer un tractament de conservació-restauració de descloruració, als laboratoris del MAC-Girona per tal de passivar el seu procés de deterior. Malgrat tot, els processos d’oxidació han tornat a fer-se presents i han provocat la disgregació de l’objecte.
L’actual intervenció compta amb diversos reptes, i uns d’ells és assolir la unió dels múltiples fragments amb els que es conserva. En això ens ajudarà molt la documentació prèvia, tan fotografies, com calcs de distribució dels fragments. La sistemàtica, l’ordre, i el registre dels fragments, és clau en aquest procés.
