Del 6 de setembre al 3 de novembre de 2013
Una òpera en dotze plats, un banquet en dotze actes. Música, poesia, gastronomia, pintura, òpera... s’uneixen en aquesta obra per configurar una experiència artística única i inèdita que abasta totes les branques de la creació artística i implica els més grans creadors actuals.
El Somni és un projecte creació de Franc Aleu, destacat renovador de l'estètica de l'òpera contemporània, i el Celler de Can Roca, referent mundial de l'excel·lència gastronòmica que amb aquest projecte trenquen tots els límits de les disciplines artístiques, l’espai i els conceptes per deixar pas a unes noces entre l’òpera i la gastronomia, amb l’art i el pensament com a motor del projecte.
El projecte, presentat a l'Arts Santa Mònica el maig passat, es materialitza en una òpera/sopar gastronòmic dividit en 12 actes per a 12 comensals, un llargmetratge documental, les Cartes Barcelona, dues exposicions, una web del projecte i un llibre en el que hi han col·laborat un elenc d’artistes, músics, veus, pensadors, dissenyadors, cineastes, escriptors, escenògrafs, científics i enginyers.
Ara, MEDIAPRO presenta l'exposició El Somni en el marc incomparable del monestir romànic de Sant Pere de Galligants, seu del MAC Girona. La mostra està concebuda com un recorregut a través de dotze sales-concepte que culmina en un espai central: les dotze instal·lacions que recullen els dotze actes de l'òpera-sopar -l'ànima del projecte-, els dotze episodis del somni de l'ondina Àstrid, protagonista d'aquesta òpera gastronòmica. Les sales estan disposades en forma d'un mandala iniciàtic que exhibeixen dotze obres que aporten pautes subtils del discurs filoromàntic que, peça a peça, traspua el conjunt del projecte. En dotze plats suspesos, es projecten videocreacions que expressen els sentiments i les sensacions d'aquesta noia, l'Àstrid, i que corresponen a les principals emocions de la nostra existència, com la buidor, el plaer, el dolor, la guerra o la mort. A través de les imatges projectades, el visitant podrà sentir les diferents sensacions que té la protagonista al llarg d'aquest viatge oníric per la vida.
En paraules dels creadors "l'exposició deixarà seccions del paisatge, bocins de record, reminiscències, imatges incomplertes, memòries de qui ha somniat i que escapen salvatges amb la vigília. Una aventura fruit de la unió entre cuina i art al servei del pensament i de l'emoció".
Un projecte de: Franc Aleu i el Celler de Can Roca
Producció: MEDIAPRO
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona
El Somni és un viatge cap a l'infinit interior. Àstrid s'enlaira ingràvida cap a un més enllà que només somia. Ha començat un viatge a través del temps i de l'espai atreta per la lluna. Els records es perden, tot és oblit.
En el regne del fred i la foscor, l'univers és el misteri de l'ordre. El zodiac divideix l'espai en 12 signes, 12 espectres amb influxos diversos. Àstrid els depassa abduïda, posseïda pel fred i la foscor. Ha perdut el sentit de la vida.
Enmig de l'univers de foscor, apareix Serpentaris, el 13è signe rebutjat per les forces còsmiques, propiciador del retorn. Símbol de la serp, es converteix en un llamp negre desencadenant una pluja de llàgrimes. Àstrid cau en el forat de l'abisme, que la retornarà a la vida.
Gota a gota es fa el mar. Empesa per Serpentaris, Àstrid cau com una gota de pluja més. Se submergeix cap al fons del mar amb un fort impuls com si tornés a ser una criatura. Té l'ànima d'una sirena.
Àstrid sorgeix de les aigües com una nova Venus. S'omple els pulmons d'aire calent i humit de la terra. Descobreix un bosc frondós i imaginari: el Jardí de les Hespèrides. Empesa per la verdor, penetra entre els arbre on n'hi troba un ple de pomes d'or.
Enmig d'aquest paradís somiat, Àstrid troba a Adonis. El seu cos nu sembla de marbre. Una atracció desconeguda cap a aquell home se l'emporta cap a la dansa dels somriures que encén les espurnes del desig.
Àstrid i Adonis es fonen en un sol cos ple de foc i aigua; un sol sexe eteri i infinit que s'estremeix de plaer. Una font de plaer que no para de brollar i que els porta a l'èxtasi.
En ple delit, Adonis agafa la poma d'or del jardí de les Hespèrides. Amb la força del seu desig, la poma se li trenca a les mans en mil trossos, miralls que li retornen la seva imatge atrapada en el plaer que no vol perdre.
El soroll de la trencadissa desperta al drac amagat dins la cova de la por. Adonis lluita contra ell mateix. Esclata la guerra de l'autodestrucció, la passió que sent cap a ell se li ha girat en contra. Tot és ple de sang i de dolor.
Adonis mor, no ha sobreviscut al seu propi atac. El seu cos jeu immòbil sobre el marbre. Les campanes el ploren. L'aire s'omple de l'olor de la pietat, les espelmes el vetllen i Àstrid el contempla amb ulls de compassió.
La mort ens allibera del dolor. La terra ens porta a les profunditats de nosaltres mateixos. La cadena de la vida transforma el més petit en immensitat i el més gran en microscòpic. En la unió dels extrems s'hi troba l'amor que germina en la Glòria que només es pot cantar.
El cant dels ocells desperta Àstrid. Ha tornat del vol del somni. Torna a sentir el soroll de l'aigua i de les ondines com ella que ara es capbussen en l'alegria de la primavera. Tot reneix. s'obre un nou llibre.
