14 de març a 22 de juny de 2014
Una exposició que aproparà el públic a una història real, a través d’un jaciment singular, excavat i estudiat per l’arqueologia subaquàtica.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona acull l’exposició “Deltebre I. Història d’un naufragi” fins al diumenge 22 de juny. Concebuda com a itinerant, aquesta mostra ens explica la història de Deltebre I, un vaixell de transport militar de l’armada anglesa procedent d’Alacant, enfonsat a la desembocadura de l’Ebre l'estiu de 1813, durant el conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès.
Aquest vaixell formava part del comboi militar que actuà en el setge a la plaça de Tarragona. La presa i la defensa de la ciutat de Tarragona eren l’objectiu de la expedició marítima, organitzada pel lloctinent general, John Murray i dirigida pel contraalmirall Hallowell. Es pretenia dividir la península en dues parts i aturar el subministrament francès, per tal de trencar les línies de defensa franceses i obligar el mariscal Suchet a retirar-se de la línia del Xúquer i València. Aquesta operació constituïa una peça clau en el moviment estratègic de la guerra a l’est peninsular, que havia d’acompanyar una gran ofensiva aliada dirigida pel comandant general Lord Wellington.
La flota militar estava format per diversos vaixells HMS (His/Her Majesty’s Ship) de l’armada anglesa i altres que transportaven material bèl·lic i d’avituallament.
L’atac fou un fracàs i, durant la retirada, una sèrie de vaixelles de transport van quedar embarrancats per un temporal a les goles de l’Ebre. Les fonts parlen d’un total de 18 embarcacions que van encallar, 13 de les quals van ser recuperades. Per tant, van quedar 5 vaixells perduts a l’Ebre amb la seva càrrega militar. Un d’aquests és el Deltebre I.
Dos-cents anys després, el 2008, un pescador local, el Sr. Carles Somolinos, va comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la troballa d’aquest vaixell. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha estat l’encarregat de la seva excavació i estudi.
L’excepcionalitat d’aquest derelicte és que ens trobem davant d’un dels pocs vaixells arqueològics que no han patit cap espoli, amb un bon estat de conservació i un alt valor científic. El seu bon estat de conservació ha permès treure a la llum un episodi fascinant de la història a partir de les restes de material arqueològic, de difícil conservació fora de l’àmbit aquàtic, i del propi vaixell. S’ha conservat fins i tot una ampolla plena de vi de l’època.
L'exposició està dividida en cinc àmbits i acull un centenar de peces originals. Narrada en primera persona per un mariner, ens apropa a una història real, a través d’un jaciment singular, excavat i estudiat sota el mar. En aquests àmbits s’explica el context històric que provocà el naufragi del nostre vaixell protagonista, el seu carregament i la vida a bord, així com també la seva construcció naval. L’últim àmbit està dedicat al mètode de treball de l’arqueologia subaquàtica i el seu paper en recuperar episodis de la història.
Entre l’extensa bibliografia sobre el tema és d’especial importància un recull de documentació original produïda pels mateixos autors del conflicte. Es tracta de correspondència que els capitans dels vaixells i l’almirall de la flota enviaven als seus caps per explicar el desenvolupament dels esdeveniments.
Com a vaixell de transport militar, s’hi ha trobat el carregament propi de la guerra: municions de diferent calibre, bombes, granades, munició de fragmentació. Objectes que ens apropen a aspectes quotidians de les guerres d’inicis del segle XIX.
En la zona de popa, on s’ubicarien les dependències dels oficials, s’han localitzat instruments propis de la navegació: filtres de sextant, els compassos de navegació o els elements per subjectar els plànols. També es va trobar una eina de mesures que combina un calibrador de canons i una regla de càlcul (la calculadora de l’època) signada per un dels grans creadors d’eines de precisió de Londres.
Durant les tasques d’excavació s’ha identificat el timó, el més ben conservat de tot el Mediterrani. Un element sencer, de 9 metres i mig d’alçada, que per les seves dimensions encara es troba “in situ”, però que s’ha pogut enregistrar i documentar fidelment per poder realitzar una proposta museística interessant.
La conservació i la restauració d’aquests materials és imprescindible per poder-los exposar fora de l’aigua i fer arribar al públic el seu valor històric i científic.
L’exposició ve acompanyada per un llibre amb text de Carlota Pérez-Reverte, que ens descobreix de manera novel·lada la història del naufragi a través de diferents episodis, on es recullen des de les vivències personals d’un membre de la tripulació del vaixell fins l’estudi i posada en valor d’aquest patrimoni cultural marítim.
Aquesta mostra és fruit del treball conjunt de dues seus del Museu d’Arqueologia - el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i Girona – i la col·laboració del Museo Arqueológico Provincial de Alicante y el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Vinos Alicante.
