El pas del món ibèric al món romà es produeix com a conseqüència de la romanització de les terres gironines a partir del 218 aC, amb el desembarcament dels primers romans a Empúries. Les noves ciutats i les vil·les agrícoles són la base de l'ocupació del territori. Les ciutats són seus del nou poder i les vil·les, amb la seva part rústica i urbana, exploten el camp on el vi, l'oli i els cereals són els principals productes conreats. Els nous gustos d'una societat plenament romanitzada es reflecteixen en els diferents objectes exposats, alguns de caire personal i d’altres delicats com les nines de terracota. Els amulets i la representació de déus i mites ens apropen a una nova religiositat que afecta costums tan bàsics com el ritual funerari. L’expansió de les rutes comercials porten noves modes en les vaixelles i en els estris personals, i apareixen nous materials com el vidre bufat. L’expansió del cristianisme en el Baix Imperi transformarà una societat que mantindrà la seva base econòmica, administrativa i judicial fins i tot en època visigòtica, però que ja presenta una mentalitat i uns costums diferents, especialment a partir del moment que les ciutats es converteixin en seus episcopals i la religió cristiana impregni tots els aspectes de la vida quotidiana.
