Durant el neolític, ara fa uns 7.500 anys a Catalunya, l’home passa de ser caçador i recol·lector, com en el paleolític, a agricultor i ramader. Es domestiquen diverses espècies de cereals i de lleguminoses, així com també animals com el bou, el porc i els ovicaprins. Aquests grans canvis en les estratègies de subsistència vénen acompanyats per l’abandonament de la vida nòmada i la construcció de grans poblats com el de la Draga (Banyoles), on s’han recuperat gran quantitat d’estris i d’objectes realitzats en matèria orgànica. Per primera vegada es fabriquen estris en pedra polimentada, ceràmica i teixits. Les formes d’enterrament, que en un inici es caracteritzaven normalment per ser individuals, van evolucionar cap a formes més complexes i més monumentals, com inhumacions múltiples en cova i en megàlits. El megalitisme, un fenomen molt característic de les comarques de Girona i que s’inicia al voltant dels 4 mil anys aC, veurà el seu apogeu amb el bastiment de grans dòlmens durant les primeres etapes de la metal·lúrgia: el calcolític.
