Aquest darrer mes, la urna d’orelletes de la Necròpolis del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès, -599 /-500) ha estat sotmesa a una profunda inspecció, s’havia de revisar l’antiga intervenció a la que havia estat sotmesa i plantejar-se la eliminació d’aquests tractaments, atès que alteraven el seu estat de conservació.
Tal com la descriu Aurora Martín, exdirectora del MAC-Girona, es tracta d’una “urna d'orelletes amb tapadora, de cos globular, amb peu ben marcat i fons umbilicat. A la tapadora li falta el pivot agafador. Té dues nanses bífides, verticals, unides a les orelletes, que tenen doble perforació. La pasta és fina i ben depurada, friable, de color ocre clar, amb desgreixador de partícules brillants molt fi. Aquesta és l'única urna que va mostrar restes humanes incinerades al seu interior, trobades a la part de la base, molt cremades i fragmentades” (Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIII, 1994, p.93). L’any 1971 va ingressar al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, fou restaurada i, des d’aleshores, s’exposa a Sant Pere de Galligants.
Restauració de 1971
El laboratori sovint afronta el repte d’intervenir sobre peces que ja havien estat tractades d’antic. El cas que ens ocupa, és un dels exemples clars en que una intervenció excessivament invasiva acaba afectant la integritat de la peça. S’havia aplicat un sistema de reforç interior amb tires de gassa enguixada, que malmetien la superfície ceràmica i, també, s’havien efectuat “reompliments” de llacunes poc acurades i reintegrat el pivot agafador completament perdut; intervencions que no s’avenien amb els criteris de respecte vers l’original i el de mínima intervenció.
Restauració actual
