Aquest mes d’abril, us mostrem un kylix de vernís negre procedent d’Empúries (segona meitat segle IV aC), que ens ha semblat d’allò més inspirador com a conservadors-restauradors. I és que, des del laboratori del Centre de Pedret ens mou la voluntat d’acostar-vos aspectes de la nostra professió i en altres ocasions, ensenyar-vos petites històries o aspectes curiosos de les peces que tractem.
La utilització de la ceràmica forma part del registre material de la humanitat des de quasi els seus inicis. Els primers vestigis conservats corresponen al període neolític i la seva producció, s’estén i perfecciona al llarg de la història. La peça ceràmica que us mostrem, documenta una pràctica possiblement d’allò més quotidiana i ben curiosa: són les reparacions antigues d’època. En el mateix moment de la seva fabricació o pot ser durant el seu ús, els atuell ceràmics eren arreglats si es fracturaven. Però per que ho feien? Per poder-la fer servir encara que fos per a una altra funció? Pel seu valor estètic o sentimental? Per seguir comerciant amb ella?
En el cas concret del kylix (MAC GIR-000821), s’observa una reparació executada mitjançant petites perforacions, molt properes al contorn dels fragments que després volien unir-se. Aquesta unió es faria inserint un fil, d’algun material que no s’ha conservat, i fent un “cosit” dels diferents fragments.
Malauradament, el que no podem explicar-vos és el motiu d’aquesta “restauració”.
