Les fractures i pèrdues d’algunes parts son algunes de les degradacions més visibles i que més afecten les ceràmiques arqueològiques. El conservador-restaurador té la responsabilitat de decidir com intervenir aquestes llacunes, generalment guiats per l’estat en que es troba la peça, l’objectiu que es pretén aconseguir i, sempre, d’acord a uns criteris i recomanacions internacionals.
En algunes ocasions, quan l’objectiu és exclusivament l’estudi, es pot optar per unir els fragments de manera temporal, inclús sense necessitat d’adhesiu, i un cop estudiat, dibuixat i documentat, es desmunta.
En d’altres ocasions, es decideix que cal unir de manera més definitiva i restituir les parts perdudes, és a dir, reomplir els volums. Aquesta decisió pot venir condicionada, per exemple, perquè la peça ha de formar part d’una exposició i la restitució volumètrica pretén atorgar major cohesió i estabilitat a la peça, alhora que afavorir la seva llegibilitat i comprensió.
Les reintegracions solen ser una de les accions més compromeses i que permeten major flexibilitat i interpretació dels criteris. Des del laboratori es plantegen seguint unes pautes generals. En primera instància es completen les peces si hi ha un mínim de peça original conservada, entorn el 60%, i sempre i quan es disposi d’informació suficient per executar la restitució dels volums. La reintegració volumètrica s’efectua a un nivell inferior de la superfície ceràmica original.; es reintegren les llacunes internes per evitar percebre un forat, així com, les pèrdues de les vores molt significatives i, en canvi, les línies d’unió generalment no es reomplen.
A nivell cromàtic, es procura treballar amb un to que permeti cobrir amb color la pèrdua restituïda a partir dels tons predominants en la ceràmica, aplicats amb matisos lleugerament més suavitzats, per tal d’unificar-les amb l’objecte. La reintegració s’ha de reconèixer amb facilitat respecte a la part original conservada. Sovint la tècnica pictòrica utilitzada és l’estergit amb pinzell que permet aconseguir un efecte vibrant a partir de diferents punts de colors dels tons predominants en la peça.
Restauració pictòrica
