Mes rere mes seguim amb el procés de conservació i restauració dels béns arqueològics que formaran part de la celebració dels 175 anys del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.
Des de l’any 1845, l’aleshores Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes de Girona ha anat incorporant i exposant les peces resultants de les excavacions fetes en el territori. La col·lecció emporitana, formada fonamentalment mitjançant compres, constitueix un dels principals conjunts arqueològics ingressats al museu.
És el cas d’una nina de terracota conservada al MAC-Girona (s. V- IV aC) i que actualment es troba al laboratori. Es tracta d’una figureta d’uns 12,6 cm de llargada, de la qual atreu especialment l’atenció que és un objecte articulat, format per cinc peces: el cos, els dos braços i les dues cames. A l’alçada de les espatlles i dels malucs hi ha unes perforacions que permetrien lligar els braços i les cames. El material que unia i permetria l’articulació podria correspondre a algun tipus de fibra natural que no s’ha conservat.
El material de naturalesa orgànica es conserva amb dificultat en un context arqueològic, a excepció d’algunes ocasions en què es donen unes condicions de temperatura i humitat molt estables: condicions d’extrema sequedat o humitat, o bé objectes subaquàtics que es troben amarats d’aigua.
El laboratori de conservació i restauració es troba plantejant el procés de neteja, d’eliminació dels adhesius antics, el retoc de les pèrdues i reintegracions antigues i la restitució del sistema d’unió de cames i braços per un material innocu. En breu es podrà veure el resultat.
