En els vidres de procedència arqueològica, el fet d’estar sotmesos a unes condicions d’enterrament particulars, com la humitat, la temperatura, presència de microorganismes, acides del terreny i pressió de les terres, etc. desencadenen un seguit de mecanismes d’alteració que els transformen i deterioren.
En l’estabilitat i conservació del vidre també hi té molt a veure la seva composició, però esdevé un fenomen complex. Percentatges inferiors al 60% de Sílice o baixa presència de Calci, corresponen a composicions poc estables que en funció de l’agressivitat de l’entorn a què estan exposats poden produir l’acceleració dels mecanismes d’alteració. Així mateix, els vidres sòdics (amb més Na₂O) són més estables que els vidres potàssics (amb més K₂O).
De degradacions que afecten els vidres n’hi ha de diversos tipus, però les degradacions de tipus químic afecten directament l’estructura del vidre i ocasionen patologies que sovint percebem en superfície en forma de picadures i cràters, capes de desalcalinització i iriscències, o la formació de crostes.
Aquest mes us ensenyem aquests atacs puntuals que es caracteritza per la formació de petits forats, amb morfologia circular, a vegades lleugerament allargassades, que anomenem picadures ( o pitting). Aquests forats poden ser molt petits, però tenen la capacitat de penetrar profundament en el material.El pitting provoca que la superfície sigui menys uniforme i més rugosa, i l’aparença original del vidre es veu alterada. També pot afectar a la seva estabilitat, per que pot influir en la seva fragilitat. En vidres transparents, també poden ocasionar certa opacitat i afectar aquesta qualitat.
En resum, el pitting en vidre és un fenomen que pot afectar la seva integritat i aparença, i és important prendre mesures preventives per procurar mantenir-los en bon estat.
