La restauració per a l'estudi (gener 2018)




Cada any es restauren al Laboratori de conservació i restauració un centenar d’objectes arqueològics. Moltes d’aquestes peces arriben als laboratoris tan alterades que són pràcticament irreconeixibles i cal dur a terme una acurada intervenció perquè puguin ser estudiades pels investigadors o exposades en un museu. La responsabilitat del laboratori ha de respondre a aquesta doble finalitat i, sovint, el tractament de la peça és molt diferent segons sigui la seva destinació final: serà per estudi/investigació o formarà part d’una exposició/museu?

En el primer dels casos arqueòlegs/es i restauradors/es han de treballar conjuntament per tal de decidir les necessitats concretes de l’estudi i que la intervenció de conservació assisteixi i no afecti a la investigació. El diàleg, la fusió d’experiències i coneixements entre les diferents disciplines, permetran fer una avaluació correcta i elaborar un protocol de treball vàlid i específic per cada cas.

És el cas d’una olla ceràmica procedent de l’Hospital dels Clergues de Girona (intervenció arqueològica conduïda per Maribel Fuertes) que es va dipositar al laboratori i hem tractat aquest passat mes de gener. L’olla havia estat extreta pels arqueòlegs amb el sediment de l’interior per tal de fer un estudi minuciós del contingut davant la possibilitat que s’hi conservessin restes. L’equip d’arqueòlegs volia excavar l’interior de la peça ceràmica amb garanties i documentar gràficament l’objecte. El laboratori de restauració assessora i acompanya en el procés d’excavació, i procedeix a la neteja i unió temporal dels fragments per que pugui ser dibuixada.

És evident que en aquest cas concret els tractaments efectuats responen únicament a les exigències de conservació indispensables per a la seva preservació i posterior estudi; un cop excavada i dibuixada, la peça es torna a desmuntar i desar de manera apropiada a les reserves del museu. Així doncs, no s’efectuen altres tractaments de restauració com serien la unió dels fragments amb algun adhesiu o la reintegració de les parts perdudes amb algun material de reompliment  que respondrien més a criteris de museïtzació.