Els objectes ceràmics que es recuperen en un context arqueològic es troben afectats per nombroses alteracions sobre les que cal intervenir per garantir-ne la seva salvaguarda futura. Els restauradors actuem seguint uns principis que regeixen les nostres intervencions. Alguns d’aquests criteris parlen de: efectuar la mínima intervenció imprescindible per garantir-ne la seva preservació, de respectar al màxim tots els aspectes formals i materials de l’obra, de la necessària reversibilitat del productes emprats, de preservar el missatge original de l’obra sense creacions de falsos històrics i afavorir la diferenciació de l’afegit, etc.
Entre d’altres alteracions que afecten els objectes ceràmics, les llacunes o mancances matèriques són una de les afectacions més habituals, conseqüentment la reintegració formal és una de les intervencions que més efectuem. Aquesta actuació de restitució matèrica cobreix una doble funció: atorgar cohesió i estabilitat a la peça, i afavorir la llegibilitat de l’objecte per que pugui ser captada de manera correcta per una mirada nouvinguda o entesa.
Les reintegracions dels volums perduts, i la posterior reintegració cromàtica d’aquesta llacuna, és un de les intervencions que permet més flexibilitat i interpretació dels criteris; segons sigui la línia adoptada observarem des d’intervencions del tot puristes en la que la reintegració de la pèrdua no s’efectua, fins la que practica una reintegració il·lusionista buscant el mimetisme amb l’original.
El sistema de reintegració emprat al Laboratori del MAC-Girona cerca sobretot l’estabilitat de l’objecte ceràmic, eludint les reintegracions de les parts perdudes que no en coneixem amb exactitud com eren originàriament. El material de restitució l’apliquem un mil·límetre per sota del nivell del ceràmic, afavorint la diferenciació del volum restituït. D’altra banda, la tècnica cromàtica utilitzada és l’estergit amb pinzell i persegueix cobrir amb color la pèrdua restituïda a partir dels tons predominants en la ceràmica, aplicats amb matisos lleugerament més suavitzats per tal d’unificar-les amb l’objecte però destacant l’original sobre l’afegit.
Detall del procés de restauració.
És el cas de l’ampolla ceràmica localitzada a la Vil·la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà), 27aC-40dC, un atuell ceràmic, de cos esfèric, coll llarg i estret, i amb nansa, exposat a Sant Pere de Galligants- Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona.
