Per que es corrou un metall? Quin és el mecanisme que provoca que un objecte arqueològic arribi als nostres dies amb una aparença ben diferent a la que tenia d’origen?.
Són molts els factor que determinen l’estat de conservació d’un objecte arqueològic i per obtenir respostes hem de preguntar-nos, entre d’altres qüestions, quina és la seva procedència, com es va obtenir i manufacturar, en quines condicions han estat colgats de terra i com ha estat el seu procés de descoberta.
Els metalls generalment es troben a la natura en forma mineral. Sovint són combinacions de metall amb òxids, carbonats, sulfats i sulfurs, amb terres i pedres, que es sotmeten a un procés metal·lúrgicper transformar-lo i poder donar-li una forma i una funció. Des del mateix moment de la seva fabricació, la interacció del metall amb el medi desencadena un conjunt de processos físico-químics que motiven el retorn del metall al seu estat mineral, la corrosió. A més a més, en metalls arqueològics hi intervenen factors i característiques del subsòl, l’acidesa del terreny, les sals solubles, la humitat, etc.
Així doncs, en bronzes arqueològics el que trobem més habitualment són capes heterogènies i deformants d’òxids i carbonats que es distribueixen sobre la superfície de l’objecte i els ions clorurs, que representen el problema més generalitzat i els que li aporten més inestabilitat atès que continuen reaccionant.
Aquest mes d’octubre estem aplicant tècniques de neteja selectiva i tractaments químics específics a un conjunt de bronzes, per tal d’eliminar els productes de la corrosió i estabilitzar els objectes front la corrosió activa. Un dels tractaments emprats és mitjançant un bany alcalí molt suau (sesquicarbonat sòdic), que ens permet eliminar els clorurs de Cu lentament i controlant el procés en objectes amb una pàtina dèbil.
