Aquest mes de juny, posem en valor la Conservació Preventiva com a estratègia fonamental del dia a dia del museu.
De manera general, la Conservació Preventiva procura aplicar estratègies que permetin actuar prioritàriament en l’entorn, en factors externs a la pròpia naturalesa dels objecte, evitant processos curatius i de restauració que impliquin necessàriament tractaments directes sobre les peces.
A les sales de reserva del Centre de Pedret s’estan establint uns protocols de bones pràctiques que permetin l’optimització dels recursos i infraestructures disponibles, la identificació, avaluació i control dels riscos de deteriorament de les col·leccions, a l’hora que afavoreixin l’accessibilitat, entesa com l’apropament dels béns culturals al conjunt de la societat. D’aquesta manera integrem en la conservació de les col·leccions altres departaments i àrees del centre, com les que impliquen tasques de registre (que controlen les ubicacions, la gestió dels moviments, exposicions i préstecs) i de divulgació de les col·leccions.
D’entre els objectius a assolir aquests propers mesos, ens hem proposat aconseguir unes infraestructures adequades per a la protecció i conservació de les col·leccions, però que també afavoreixin la posada en valor de part dels béns que gestionem.
És en aquest sentit, que hem començat per la intervenció sobre un conjunt d’espases, que adquirí la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la província de Girona (entre els anys 1896 i 1929, fruits de compres i donacions diverses), i que volem reubicar en un nou espai dins de les reserves, que d’una banda afavoreixi la seva observació directa i asseguri el control i registre del seu estat, a l’hora que rendibilitzem l’espai de reserva i procurem millorar l’accés a visites comentades, que afavoreixin major connexió amb un públic no especialitzat.
