El valor documental de qualsevol objecte de procedència arqueològica és fonamental, però en el cas de les monedes resulta particularment essencial com element immediat de datació.
Generalment, les monedes que arriben de jaciment presenten greus problemes de deteriorament, amb productes d’alteració que en cobreixen la superfície i en dificulten el seu estudi. El paper del restaurador en aquests casos resulta especialment rellevant, perquè aplicarà les mesures conservatives més adequades a l’hora de plantejar-ne la neteja, amb l’objectiu que pugui fer-se la lectura i es pugui identificar de manera precisa, aportant la màxima informació a l’equip d’arqueòlegs i investigadors.
El reconeixement del tipus de metall i la valoració i diagnòstic de l’estat de conservació, és el primer pas a efectuar. Aquest estudi preliminar ens ajudarà a identificar el tractament a seguir, atès que aquests processos estan basats en procediments mecànics i químics específics per cada metall o aliatge i els seves alteracions.
