Intervencions antigues i problemàtiques actuals
Actualment el laboratori de conservació i restauració del museu afronta una de les problemàtiques més delicades de resoldre; es tracta d’efectuar el tractament d’una peça que ja ha sofert un procés de restauració en un moment pretèrit i que a dia d’avui cal revisar i actualitzar.
El cas que ens ocupa no és un cas aïllat. El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona té una llarga tradició i vetlla per les seves col·leccions des de fa uns cent trenta anys, així, sovint ens trobem amb intervencions antigues en que ni els criteris, ni els materials emprats, corresponen a mètodes actuals. De fet, això podria no ser un problema si no resultessin perjudicials, però de vegades aquestes intervencions afecten a la preservació futura i a la correcta interpretació de visitants o d’investigadors més especialitats.
El crani d’Ursus spelaeus (ós de les cavernes), localitzat el primer terç del segle passat a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, La Garrotxa, Girona), presenta una intervenció poc afí als criteris de restauració actual. En línies generals la intervenció fou massa intervencionista i poc respectuosa amb l’original arqueològic, van efectuar reintegracions de zones perdudes que falsegen el seu aspecte formal i confonen la interpretació del bé paleontològic, van aplicar un producte de manera superficial que ha resultat poc estable i difícilment reversible, i van emprar un reforç estructural del tot inadequat. És cert que no tenim constància de quin era l’estat en que el descobriren, i quin hagués estat el seu futur si no haguessin pres accions de “reparació”. De fet, el complicat del cas és precisament avaluar la conveniència o perillositat en la eliminació d’aquests tractaments. El laboratori de conservació i restauració està efectuant una intervenció mínima amb la que retirar el producte consolidant que emmascara la superfície òssia i suprimir parcialment el material que reintegra les llacunes quan aquesta implica un fals o cobreix zones originals.
