Al Laboratori de conservació i restauració del MAC-Girona arriben nombroses objectes arqueològics de diferents naturalesa i cronologia, i moltes d’aquestes peces arriben tan alterades que són pràcticament irreconeixibles. Els objectes arqueològics de ferro, en són un bon exemple.
Sovint l’objecte està ocult sota productes de la corrosió que s’han fusionat amb el propi sediment arqueològic i es mostren deformats per capes i capes d’alteracions.
Aquest mes de Juny, el laboratori està intervenint un conjunt d’elements fèrrics d’època ibèrica, del jaciment de Mas Castellar de Pontós, i cal dur a terme una acurada intervenció per eliminar tots els elements aliens a la pròpia peça i poder discernir què tenim entre mans.
És per això que cal efectuar una laboriosa tasca de neteja amb mitjans mecànics, com són la turbina recta, el micromotor de dentista o el microabrassímetre, que ens permeten anar eliminant amb delicadesa, però intensitat, les capes que no corresponen . El procés de neteja és un dels processos més definitius, i és necessari avaluar amb precisió què és el que s’elimina i què cal conservar.
Afortunadament, els ferros són molt agraïts, i ens demostren perfectament on està la seva superfície i els seus límits. Si observeu les fotografies veure amb claredat on es troba el perfil de l’eina que estem netejant i el gruix que hem hagut de rebaixar per “descobrir” la peça.
