Aquest mes de Maig, estem preparant un collaret originari del Mediterrani oriental (IV-IIIaC), trobat a Empúries, format per denes fabricades amb la tècnica del vidre estirat i modelat sobre una tija.
Segons Teresa Carreras a El vidre antic. Tècniques de fabricació i decoració (article del catàleg de l’exposició que es va fer l’any 2005 al Museu d’Arqueologia de Catalunya: La fragilitat en el temps. El vidre a l’antiguitat), aquesta tècnica consistia a enrotllar vidre esfilagarsat al voltant d’una tija metàl·lica o d’os, se li donava la forma desitjada i es posava al forn (...) després es procedia a extreure la dena de la tija i la peça quedava amb un forat transversal que permetia enfilar-la.
Aquesta joia de denes de colors que semblem imitar perles o pedres precioses, presenta un parell de sorpreses com a objectes d’adorn: una dena de bronze i una dena de pasta vítria amb aplicacions en calent en forma de cara, representant un home barbut amb ulls ben grans.
Dena representant un home barbut.
L’observació detallada amb la lupa binocular, ens permet identificar algunes alteracions greus, principalment degudes a la mateixa naturalesa i composició de les denes de vidre, i també al llarg temps d’exposició a les condicions d’enterrament. En general es troben afectades per fenòmens d’alteració irreversibles, com poden ser processos de descamació, desvitrificació, opacitat, picadures, etc. tots ells afectacions que no es poden corregir i la única opció de futur que tenim és mantenir l’objecte en unes condicions estables per minimitzar el seu procés de degradació.
Dues denes a la lupa binocular
