L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en col·laboració amb el Departament de Cultura, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Caldes de Malavella, està desenvolupant un programa de posada en valor del jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella). En paral·lel, està habilitant un espai que permeti explicar l’evolució històrica del municipi estretament vinculada a la presència de les aigües termals AQUAE, que preveu ubicar-se al Castell de Caldes de Malavella, i esdevindrà el Centre d’Interpretació del Termalisme de Caldes de Malavella i mostrarà al visitant el patrimoni material i immaterial, paleontològic, històric, arqueològic i natural del municipi i del seu entorn. El Dr. Bruno Gómez i el Dr. Gerard Campeny, responsables d’elaborar el projecte museogràfic de l’espai AQUAE, han sol·licitat un conjunt de materials arqueològics de les col·leccions del MAC-Girona per que s’incorporin al discurs i siguin exhibits en aquest nou espai.
El Laboratori de Restauració del MAC-Girona està revisant l’estat de conservació de les 33 peces sol·licitades, per tal d’efectuar-ne les accions conservatives oportunes per la seva cessió. La majoria són objectes arqueològics que ja foren tractats amb anterioritat amb materials i criteris completament obsolets i que cal reexaminar. En primer lloc s’estan avaluant tots els béns de naturalesa òssia i les accions que s’estan duent a terme, de manera global, són: neteges, revisió i substitució d’adhesius, reintegracions matèriques de les llacunes per reforçar i cohesionar el suport ossi, i reintegracions pictòriques per millorar la visió estètica del conjunt.
Efectivament, les reintegracions pictòriques responen a una necessitat bàsicament estètica i consisteixen en completar visualment l’absència de color. En el cas dels objectes ossis que estem tractant ha calgut reintegrar algunes pèrdues per consolidar l’objecte i, posteriorment, acolorir aquesta zona. Existeixen diferents tècniques, però en el cas que ens ocupa hem escollit el rigatino. Es tracta d’una tècnica que es va desenvolupar a l’Instituto Centrale del Restauro, a la dècada de 1940, i consisteix en fer línies fines verticals i paral·leles, creant una trama estriada fàcilment visible des de prop (ajustant-se al criteri distintiu de la llacuna), a l’hora que afavoreix una percepció d’unitat estilística del conjunt.
Tècnica Rigatino
