Des d’èpoques tan reculades com el paleolític, el registre arqueològic ha preservat instruments musicats aeròfons com flautes, xiulets o flabiols. Sovint elaborats a partir d’un os, són d’una extrema fragilitat per tal com en un context àcid la matèria orgànica no es conserva. Generalment estan fabricats sobre un fragment d’os llarg buidat per dins, en el qual s’han obert els forats que permeten que sonin.
Avui us presentem un xiulet romà, procedent de l’espoli sistemàtic de les necròpolis emporitanes que fou adquirit per la Comissió de Monuments i que, mancat de context i de paral·lels, es pot datar presumiblement entre els segles I i II dC.
Està fet sobre un fragment d’os pla (8 x 1,8 cm) amb un perfil lleugerament convex, els costats tallats, una decoració de dos grups de cercles concèntrics a cada cara i l’extrem distal, per on es subjectava, delicadament tornejat. Amb un gruix de poc més de mig cm, presenta una fina perforació a l’interior, per on entra l’aire i un orifici de sortida molt a prop de l’embocadura.
És un magnífic exemple del bon ofici dels artesans que treballaven l’os. Combina la funcionalitat musical amb una molt aconseguida aparença estètica. És un bellíssim objecte. No podem saber a qui pertanyia, si a un infant o a un adult; tampoc quina era la seva funció precisa, però vist que acompanyà la persona que el posseïa a la tomba, devia ser un objecte molt preuat o significatiu per a ella.
