Vas de boca quadrada de ceràmica feta a mà que formava part de l’aixovar funerari d’una tomba de la Necròpolis neolítica de Sant Julià de Ramis (4200-3500 aC.).
L’enterrament on es va descobrir aquest vas de boca quadrada era una tomba senzilla, una fossa de planta el·líptica, amb un individu inhumat, molt típica de la cultura dels sepulcres de fossa del neolític ple. Al difunt se l’enterrava amb tot de peces que formaven el seu aixovar funerari. En el cas d’aquesta tomba, juntament amb el vas de boca quadrada, es van trobar quatre atuells ceràmics més i vuit punxons d’os. El ritual funerari de l’època consistia en col·locar aquest material a la part superior del cos, a un costat o al voltant del cap. La tomba es cobria amb unes lloses de pedra i se suposa que per damunt, a manera de protecció i senyalització, es construïa un túmul o cercle de pedres.
Bona part dels vasos de boca quadrada trobats a la península ibèrica es localitzen a Catalunya. Encara que aquestes peces trobades a Catalunya tenen paral·lelismes amb la cultura neolítica de Lagozza del nord d’Itàlia, conserven uns trets propis que els en diferencien: les formes i absència de decoracions. Totes aquestes característiques fan pensar en una producció local d'una forma ceràmica forana, que implica la circulació bé d'idees bé de grups humans.
Aquesta Necrópolis va ser excavada el 1955 per Juan Sanz i Francesc Riuró, conjuntament amb la necròpolis del mateix període de Puig d’en Roca, que va ser descoberta aquell mateix any. El conjunt de tombes es va trobar quan feien obres per cimentar les sitges d’una fàbrica de ciment “Cementos y Cales Pérez Xifra, S.A”.
