La col·lecció emporitana del MAC-Girona conté peces de vidre de gran bellesa i fragilitat, que transmeten el coneixement i el domini de la tècnica del vidre bufat que tenien els artesans romans.
Entre elles, aquest mes destaquem aquesta urna cinerària de vidre blavós amb nanses en forma de M. Específicament, aquest atuell es una ollae ossuariae, perquè és el recipient que conté les restes incinerades/cremades de la persona difunta.
Per tal de protegir tan les restes del difunt com el vidre que les acollia, es dipositaven dins de contenidors més sòlid fets de plom o de ceràmica.
Les olles de nanses en M surgeixen al segle I dC. i es continuen utilitzant fins el segle III dC. En un primer moment, aquestes peces no tenien una finalitat funerària específica sinó que eren olles d'ús domèstic, que es feien servir per contenir provisions sòlides i líquides. En algunes fonts clàssiques, és descriu com en els banquets se servien mol·luscs frescos dins vitreis oleis (olles de vidre).
Pel que fa a la seva procedència només coneixem que prové de la necròpolis Nofre, situada a l'oest de la neapolis d'Empúries i d'época Altimperial (segles I-II dC.). Bona part d'aquestes necròpolis van ser expoliades des de finals del segle XIX i principis dels segle XX.
Poca informació tenim de l’ingrés al museu d'aquesta peça, desconeixem qui la va donar o qui la va vendre, ni en quin any va ingressar al museu ni a quina tomba pertanyia, ni de les peces que formaven part de la tomba on va ser extreta. Només podem dir que va ingresar abans del 1944. Aquest és el mal dels expolis, la troballa de peces per vendre sense cap informació i el més greu, la destrucció de l'estratigrafia arqueològica que mai més podrà ser refeta.
