A les necròpolis gregues dels segles VI i V aC situades entre Rodes i Sicília no és estrany trobar-hi tombes que contenen, entre altres ofrenes, figuretes de terracota que representen animals. Els més freqüents són els ocells, seguits per garrins, bocs i tortugues. Ara bé, la representació d’aquests animals varia segons les regions, com també la seva presència, indistinta, en tombes d’adults, de joves o d’infants, quan s’han pogut determinar edat i sexe, i la quantitat en què hi són presents. Sovint han estat identificats simplement com a joguines, però la cosa és més complexa. Si bé les figuretes d’animals són més abundoses a les tombes infantils, només un terç de les documentades en contenen; per aquest ordre: ocell, tortuga, garrí, boc, pollastre, lleó, gos i cavall. A les tombes de joves hi dominen pollastre, ocell i lleó, mentre que a les d’adults, garrí, ocell i ase.
La nostra tortuga ingressà en el museu el 1895 o 1896, provinent del saqueig de les necròpolis emporitanes. Feta a motlle, es data entre els segles VI i V aC. Revisem les terracotes animals procedents de les necròpolis gregues emporitanes d’aquest període: l’anomenada “Tomba Cazurro” contenia un ocell, una tortuga i un gall; la inhumació Martí 77 un garrí o senglar; la inhumació Bonjoan 43 dues tortugues i un garrí o senglar; la inhumació Bonjoan 69 un ocell. Fora de context, en el nostre museu, a més de la tortuga que presentem, en tenim dues més, dos ocells i un boc.
Amb aquesta variabilitat, quin significat tenien aquestes ofrenes? Sembla que les figuretes animals podrien evocar el cicle de la vida que, especialment infants i joves no haurien pogut completar: així, l’ocell podia representar la joventut, mentre que bocs i tortugues estarien associats a la idea de fecunditat. Però encara ens manquen moltes dades i moltes anàlisis per poder, des la mentalitat dels antics grecs, entrar en el misteri de la mort i en els rituals que l’acompanyaven.
