Entre gener i novembre de 1809, la ciutat de Girona, assetjada per les tropes napoleòniques, va encunyar moneda de plata. La seca gironina estigué ubicada en els seus primers dies en el monestir de Sant Pere de Galligants. Joaquim de Llauder, cambrer del monestir, n’era un dels responsables. Es van emetre dos tipus, equivalents a les peces de 8 rals fins aleshores en ús: els famosos “duros”, amb la indicació de valor Un duro, amb data 1808, i les molt més escasses amb la indicació de valor 5 pesetas i data de 1809.
Els duros eren peces llises de plata encunyades a punxó, mentre que les peces de 5 pessetes, amb el retrat de Ferran VII i l’escut de la monarquia i cordó al cantell, ho foren amb premsa. La Junta Governativa de Girona acordó se fabricasen en esta Ciudad duros, y medios duros de plata, recordava un edicte del 20 de gener de 1809. Duros i mitjos duros.
El museu conserva un encuny de ferro amb el punxó GNA-1808-Mº DURO. Fou trobat i lliurat al museu pel seu conservador, Enric Claudi Girbal, que en publicà la primera referència en el lliurament de juny de 1892 de la Revista de Gerona.
Aquest punxó no fou mai utilitzat. Els detallats registres de la seca gironina no indiquen en cap moment que aquests mitjos duros s’haguessin arribat a encunyar i no se’n coneix cap exemplar. El mig duro de Girona: la moneda que no va ser.
