És notori que la higiene i la cura personal tenien un lloc molt destacat en la societat romana. Ens en parlen a bastament els autors clàssics i en tenim testimoni arqueològic en les termes, públiques i privades, i en tota una sèrie d’objectes dedicats a aquesta finalitat. Entre ells destaquen els miralls.
Una gran part dels miralls romans coneguts prové de tombes, a vegades conservats dins de capses. Però també n’han aparegut en entorns domèstics i fins i tot en campaments militars i fortificacions del limes. Eren usats indistintament tant per dones com per homes. Així ho palesen els escriptors romans. Juvenal, per exemple, en una de les seves Sàtires, es burla d’Otó, que va ser emperador durant tres mesos l’any 69 dC, per usar aquesta “mena d’armes” tan poc militars durant la guerra contra Vitel·li, que el succeí i governà tres mesos més en l’any anomenat dels tres emperadors.
Avui us presentem un dels exemplars que conserva el museu. Prové d’Empúries, és de bronze i es pot datar entre els segles I i II dC. El disc, de 14 cm de diàmetre, amb revora i un gruix d’1,8 mm, té una decoració de cercles concèntrics i punt central en el revers. El mànec, d’uns 14 cm de llarg, representa una mena de trena de tiges i fulles. L’anvers, la cara reflectant, és llis i estava intensament brunyit per tal que el metall reflectís correctament la imatge de qui el feia servir.
El procés de brunyit, mitjançant materials abrasius, dels miralls de bronze que encara avui en dia es fabriquen artesanalment a l’estat de Kerala, a l’Índia, dura molts dies i el resultat supera de molt els miralls de vidre.
