Quan es feia fosc, els habitants d’Emporiae encenien llànties. Llànties majoritàriament d’argila, fetes a motlle. Actualment se’n tenen documentades, només a Empúries, força més d’un miler, a part d’infinitat de fragments que no poden reconstruir-se. Les llànties d’argila, escampades per tot el món romà, d’una variadíssima tipologia, s’han pogut datar amb força precisió. Es coneixen infinitat de tallers i artesans, identificats amb la respectiva marca, que elaboraven aquests objectes eminentment utilitaris i alhora suport de variadíssims motius decoratius.
La que avui us presentem, però, no és una llàntia d’argila sinó de bronze. Representa un peu dret fins a l’altura del turmell, calçat amb una sandàlia. El bec per on sortia el ble està situat sota la punta dels dits. L’interior, buit, és el dipòsit de l’oli. Una nansa amb petites volutes, enganxada damunt del taló, permet sostenir-la i transportar-la. Presenta un excel·lent estat de conservació i només li manca la tapa, que protegia el dipòsit. Els dits i les corretges de les sandàlies estan representats amb gran realisme. Paral·lels amb llànties d’argila de tipologia semblant permeten datar-la dins del segle I dC.
Les llànties de bronze es fabricaven pel procediment de la cera perduda, sovint en diverses peces que finalment eren soldades. Això fa que pràcticament no n’hi hagi dues d’idèntiques, perquè els motlles es destruïen en el procés de fabricació.
Dèiem que de llànties d’argila se’n coneixen un miler llarg, a Empúries. De bronze, en canvi, només en tenim dues i comptadíssims fragments d’algunes altres. Ja no estem parlant d’un objecte només utilitari. Aquestes llànties eren objectes de prestigi. Distintiu d’estatus, la nostra llàntia ens aproxima al món del poder econòmic i social, al món del luxe del Municipium Emporiae, l’Empúries del segle I.
