El collaret que avui us presentem prové de les compres fetes per la Comissió de Monuments de Girona dels objectes que eren sistemàticament espoliats de les necròpolis d’Empúries fins ben entrat el segle XX, quan ja feia anys que s’hi estaven realitzant excavacions oficials.
Està format per més d’un centenar de denes de vidre, modelades sobre una vareta, de manera que sortien amb l’orifici per enfilar-les ja fet. També n’hi ha algunes de pedra i algunes altres de faiança, una pasta silícia esmaltada d’origen o influència egípcia, que sol presentar un brillant color blau turquesa o verd. Fa uns 66 cm de llargada, amb les denes enfilades formant una doble volta. Ha estat considerat procedent del Mediterrani oriental i, mancat de context, datat àmpliament entre els segles IV i I aC.
Els collarets formats per denes solen aparèixer en excavació amb les denes desenfilades. Segons l’estat de conservació de la tomba és possible recollir-les totes, o almenys una bona part. Només en molt comptades ocasions els arqueòlegs han pogut percebre llur disposició original. La iconografia antiga ens ajuda a veure com eren i com els portaven, diferentment, homes i dones. Recordem per exemple les terracotes púniques eivissenques o les ben conegudes dames d’Elx i de Baza.
Aquest collaret, com la major part dels altres del mateix tipus i període, ha estat reconstruït modernament. No podem tenir la certesa que la que avui veiem fos la seva disposició original. Però això no resta validesa a aquests collarets. Els projecta cap a un futur que les persones que els lluïren en vida i els conservaren en la mort segurament no s’haurien ni tan sols imaginat. Són joies antigues amb una visió actual. Han esdevingut joies per a l’eternitat.
