En aquesta foto podem veure un conjunt de granes carbonitzades d’ordi del s. IV a.n.e procedents del jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu, Ullastret (Baix Empordà).
L’arqueobotànica és l’anàlisi i la interpretació de les restes vegetals recollides en contextos arqueològics, per obtenir informació sobre la interacció entre els grups humans i les plantes.
Les restes vegetals arqueològiques estan constituïdes per fustes, carbons i pol·lens, però també per granes (llavors i fruits) i d’altres elements que formen part d’elles com les espigues, les espiguetes, etc. El seu anàlisi permet obtenir informació de les plantes de la vegetació del passat i d’aquelles que són útils directa o indirectament a les comunitats humanes (alimentació, producció, processat i consum).
Es conserven principalment de forma carbonitzada, com a conseqüència del seu contacte amb el foc, però també les podem recollir mineralitzades o saturades en aigua, a jaciments que han estat excavats en medis anaeròbics.
Actualment en podem observar en l’exposició temporal del MAC-Girona “El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina” que romandrà fins el setembre.