Aquests estils formen part de la col·lecció d’objectes d’Empúries, aplegada per la Comissió de Monuments des de mitjan segle XIX.
Per escriure notes o textos no gaire llargs, els romans feien servir com a suport tauletes de fusta amb una revora, l’interior de la qual portava una capa de cera sobre la qual s’escrivia. Eren anomenades tabellae ceratae (tauletes de cera). Un dels laterals tenia perforacions que permetien passar-hi cordills o anelles i així agrupar diverses tauletes, formant díptics, tríptics o políptics, com els nostres quaderns d’espiral.
L’eina que s’usava per escriure en aquestes tauletes s’anomenava stilus (estil). Eren una mena de punxons fets de ferro, de bronze o d’os, amb un extrem punxegut i l’altre pla o arrodonit. S’escrivia sobre la capa de cera amb l’extrem punxegut i amb l’altre, si calia, s’esborrava i la tauleta quedava llesta per tornar-hi a escriure. És l’antecedent directe dels llapis actuals que porten una goma d’esborrar fixada en un extrem.
Els estils d’os es fabricaven amb torn i són de forma cònica o bicònica. L’extrem oposat a la punxa, el que servia per esborrar, sol tenir la forma d’una petita espàtula o d’una mena de boleta, que a vegades presenta un costat lleugerament aplanat.
Les tauletes de cera i els estils ja eren usats pels grecs. Ho foren pels romans i ho continuaren essent en època medieval. En alguns casos encara s’usaven ja entrat el segle XIX.
