L’art i el luxe sempre han tingut dues vessants, la contemplació d’una peça pel gaudi propi dels sentits i l’exhibició d’un estatus de ben estar i opulència davant la societat. L’ostentació no va lligada a la mida de l’objecte. Es el cas de la peça escollida per aquesta nova entrega de la peça del mes, que és una petita joia, una entalla de cornalina d’època romana procedent d’Empúries.
Les entalles són petites pedres tallades amb un baix relleu a la part superior que normalment anaven encastades en un anell, tot i que també s’han trobat encastades en altre tipus d’ornaments personal o en plaques. Els motius decoratius són molt diversos: rostres, figures, especialment de divinitats, animals, símbols... A l’exemplar de la foto, hi ha representat el déu Mercuri (el missatger dels deus) amb un caduceu a la mà dreta. La qualitat de la seva factura no és gaire bona, i el traç és tosc i insegur. El modelat de la figura és esquemàtic, amb els detalls poc definits, com les ales dels peus i el caduceu. Aquest darrer atribut és un bastó fet de branca d'olivera, en el que hi havia dues serps enroscades i que havia estat un regal del déu Apol·lo.
En un primer moment, a la fase de la Roma republicana, les entalles eren un producte de luxe reservat a les classes benestants i s’utilitzava com a segell. Però a partir del segle I i especialment del segle II dC, les entalles es van popularitzar com a element decoratiu, amb un repertori figuratiu molt ampli.
