El 1953 arribà a coneixement de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Girona l’existència d’un tresoret de moneda antiga que havia estat adquirit per un joier gironí. Convocat a la Comissaria de Policia, el joier explicà que les monedes li havien estat venudes per un jove que li digué haver-les trobat per la zona de Sant Roc de la Barroca, entre Amer i Sant Martí de Llémena. Les monedes foren comissades i quedaren a disposició del Govern Civil. Al cap de poc s’acordà amb el joier una indemnització de 25 pessetes per moneda, és a dir, 2.937,50 pessetes (força més del que ell n’havia pagat) que havia d’abonar la Diputació, que així les adquirí en propietat per al Museu Arqueològic.
El tresoret, anomenat de la Barroca, està format per 118 monedes de plata: 42 dracmes emporitanes, una de les quals partida per la meitat; 2 denaris ibèrics (un de Kese, Tarragona i un altre de Turiasu, Tarazona) i 74 denaris romans republicans. Els denaris romans, de datació molt precisa, se situen entre els anys 209-208 aC i 112-111 aC, per la qual cosa la cronologia de l’ocultació del tresoret s’ha fixat a partir d’aquesta darrera data, és a dir, dins de la darrera dècada del segle II aC.
Donat a conèixer el mateix 1953 per Miquel Oliva, el tresoret fou objecte d’una acurada publicació, l’any 1960, per part de Martín Almagro Basch i Miquel Oliva i Prat. Una nota a peu de pàgina d’aquest treball degué deixar mal gust de boca als que havien salvat el tresoret per al patrimoni públic. Un conegut numismàtic barceloní assegurà a Miquel Oliva que part del mateix conjunt monetari havia anat a raure a col·leccions privades barcelonines abans que se’n conegués la venda al joier gironí.
