Un dels símbols cristians més antics, usat des de la fi del segle II, és el peix, la figura d’un peix. En grec, “peix” és ἰχθύς (en majúscules ΙΧΘΥΣ). Les lletres d’aquesta paraula foren interpretades pels cristians com Ἰησοῦς Χριστὸς Θεοῦ Ὑιὸς Σωτήρ, és a dir “Jesús, el Crist, Fill de Déu, Salvador”. En conseqüència, el peix esdevingué una representació de Crist que fàcilment podia passar desapercebuda als no cristians, especialment en temps de persecució. A partir del moment en què Constantí, l’any 313, va autoritzar la pràctica de la religió cristiana, de mica en mica va anar desapareixent. Ja no calia amagar-se.
Aquesta plaqueta d’os, de 7,5 cm de llargada i uns pocs mm de gruix, amb les ganyes i les escates representades per fines incisions, aparegué a la Ciutadella de Roses en un context datable dins dels segles IV-V dC. No podem assegurar sense dubte que es tracti d’una imatge cristiana, però ens val, si més no, per referir-nos als cristians rosincs d’aquells moments, que ens deixaren sota de l’església del monestir de Santa Maria restes d’una església paleocristiana datable en aquests mateixos segles. D’ella prové una ara de marbre, usada com a material de construcció a Santa Maria, i abans reutilitzada com a suport d’una inscripció del segle X que ressenya la reconstrucció d’aquesta primitiva església.
De la importància de la comunitat cristiana de Roses en parla el fet que, tot i l’existència d’una seu episcopal a Empúries, almenys en els segles VI i VII, s’ha atribuït a Roses la seu episcopal de Rotdon, documentada en els segles IV-V, i que encara avui, com a diòcesi titular (antigues diòcesis ja desaparegudes) manté un bisbe, de caràcter honorífic. El bisbe actual fou nomenat fa tot just dos anys.
